El rei mussol

 

El rei mussol és un conte de l’escriptor Ungulani Ba Ka Khosa il·lustrat per l’artista Americo Amos Mavale, molt ben considerats tots dos dins el panorama cultural moçambiquès. La història recrea una faula tradicional del poble sena, un dels grups culturals més nombrosos a Moçambic i present també en països veïns com Malawi o Zimbabwe. La llengua sena és parlada a les províncies centrals de Moçambic per prop de dos milions de persones.

Descarrega-te’n la guia de lectura.

Sinopsi

En aquells temps, temps antics, en què les persones i els animals convivien paret per paret i la mentida no existia, els humans (o raça de peus llargs) van provocar un desgavell entre el mussol i la resta d’ocells, que l’havien escollit com a rei. Els humans no es fiaven de l’elegit, i la seva desconfiança va provocar una revolta que explica per què, encara avui, els mussols reclamen penitència.

Els autors

  • Ungulani Ba Ka Khosa, escriptor d’El rei mussol

ungulani

Va néixer el 1957 a la província de Sofala (Moçambic). Professor de carrera, exerceix actualment les funcions de director de l’Institut Nacional del Llibre i del Disc. Ha estat director adjunt de l’Institut Nacional del Cinema i Audiovisual de Moçambic i, durant la dècada dels noranta, va ser cronista assidu de diversos diaris.

És autor dels següents llibres: Ualalapi (1987), premi nacional de ficció, llibre considerat com una de les cent millors obres del segle xx del continent africà per un jurat de crítics literaris; Orgia dos Loucos, contes (1990); Histórias de Amor e Espanto, contes (1993); No Reino dos Abutres, novel·la (2002); Os Sobrevivientes da Noite, novel·la (2005), premi José Craveirinha, i Choriro (2009), novel·la.

  • Americo Amos Mavale, il·lustrador d’El rei mussol

mavale

Va néixer el 1976 a Maputo (Moçambic). El 1991 i el 1992 aprèn l’art d’esculpir amb els mestres Domingos i Beto. El 1993 comença a pintar instigat per altres amics, desenvolupant un estil amb molta acceptació dins el país. El 2002 rep una invitació per exposar a Venècia i, de l’any 2002 al 2010, exposa a Roma, Torí, Trento, Verona i altres ciutats d’Itàlia.

El 2007, juntament amb altres artistes, funda PRODES (Programa per al Desenvolupament Social), una associació de joves talents amb l’objectiu de divulgar l’art i dur a terme microprojectes socials per a la mainada desafavorida d’alguns barris de la ciutat de Maputo.