Wazi

 

Wazi és un conte recreat per l’escriptor Rogério Manjate i il·lustrat per l’artista Celestino Mudaulane, molt ben considerats tots dos dins el panorama cultural moçambiquès. Es tracta d’una història que Rogério Manjate va escoltar a la seva infantesa en llengua ronga, una llengua que pertany al grup de les llengües bantús i es parla a l’àrea de la capital moçambiquesa, Maputo, i a la seva província per prop de 700.000 persones. També és present a la República de Sud-àfrica.

Descarrega-te’n la guia de lectura.

Compra’l aquí i dóna suport al projecte de cooperació de Contes pel món. 

Sinopsi

En Wazi és un gran caçador, com ho va ser el seu avi Jhapondo, qui abans de morir li va fer prometre que mai, mai, menjaria fruita dels arbres de la dreta del camí. Però la temptació és massa forta i, després de provar aquesta fruita deliciosa, en Wazi emergeix d’un somni misteriós amb un secret que ningú, sota cap concepte, pot descobrir; un secret que l’allunyarà del món dels humans per endinsar-lo, amb els seus amics els animals, al cor de la selva.

Els autors

  • Rogério Manjate, escriptor de Wazi

manjate

Va néixer el 1972 a Maputo (Moçambic). És escriptor, actor i director teatral. Actualment és docent i director del Curs de Teatre de l’Escola de Comunicação e Artes de la Universitat Eduardo Mondlane. Té tres llibres publicats i dos són infantils-juvenils: O Coelho que Fugiu da História (2009) i Casa em flor (2004). Amb aquest darrer va guanyar el premi de literatura per a infants del Fundo Bibliográfico de Língua Portuguesa l’any 2002.

El seu primer llibre va ser Amor Silvestre (Ndjira, 2002), també guanyador del premi literari TDM 2001 – conte. Així mateix, va rebre l’any 2005 el premi 10 de Novembro de poesia pel llibre de poemes infantils-juvenils Choveria Areia, i l’any 2002 el premi Unió Llatina pel conte À Imagem e Semelhança, en el concurs literari Guimarães Rosa – RFI (París).

  • Celestino Mudaulane, il·lustrador de Wazi

mudaulane

Va néixer el 1972 a Maputo (Moçambic). Va cursar el nivell mitjà de ceràmica l’any 1992 a l’Escola Nacional d’Arts Visuals. És professor de ceràmica, dibuix i educació visual en aquesta mateixa escola des de 1993, membre del Núcleo de Arte i fundador del Movimento da Arte Contemporãnea de Moçambic (Muvart). És estudiant d’Història a la Universitat Eduardo Mondlane.

Va rebre el primer premi de ceràmica a l’Exposició Anual del Museu Nacional d’Art, el premi Fundac Alberto Chissano, el primer premi de ceràmica a la Bienal TDM 2003 i el segon premi de ceràmica a la Bienal TDM 2005.